Mappa del Sito
Home Page
Inizio Pagina
Pagina Precedente
       
Al racònto, de  la storia,  de la fortetha  al taca da la conferentha tignùda  ‘ntel teatro de Dardaĉ. Dominìa sìe de magio, a le nove passade, se son ciatàth  abastantha dhent, pà sentì co curiosità che che i aveva dà dìne Moreno e Walter, doi storics, che i è drio studià le nostre bande. La prima roba che i ne à dita l’è stat che,  no avòn da pensà al “castello” come che se veith ‘ntei films, al nostre l’è ‘na fortetha pì vecia,  fata de pài, tole, tera, sàss , nò de piera e basta, ( i ciastei duth de piera i è stadi fati, cà de nealtre, dopo al 1170 thirca, cùan che ì à tacàt a doprà la cialthina, prima i murs i feva a sec). I dòi i è stath incuriosith vardando le mape, e cùan che i à ciatàt nomi come Ciastelàt, Guarda, Cortina, Murada, Spinada, Thenta i è duth a vede sul posto de che che se tratava, parchè drio stì nomi, che i era stath tramandath pà secui, podeva esse calcòssa de interessante. Ciastelàt, ciastèl, ciastelùt, ciastelièr, nà che se sent stì nomi de sigùr, ància se no se veith nient, tains ani fa l’era calcòssa. La fortetha l’era stada fata su la ponta del col de Noselèit ( che dopo el se sarave clamàt Ciastelàt) sora Dardaĉ, dut intor l’era un fosal font sui tre metri e sora l’era dut el mur in lenc, prima del fosàl i implantava dei pai oblicui,‘ntel teren co la ponta par aria, tipo spontons, che i serviva pa ralentà eventuai atachi dei nemighi. In chei ani là,  no esisteva l’asedio al ciastèl, le bande de predons al pì le podeva rivà a un thentèner de lor, pa la magior parte duth morth de fàn e thentha la posibilità de avè da banda magnà pàstà dìs e dìs fermi ‘ntel stesso posto, stì cà i atacava se la deva bin, bòn, senò i spariva. Beldà la fortetha l’era stada fata sul punto pì alt e pì in pendentha , co da una banda chela verso l’Artugna cussì a smèrt che cùan che i rivava sù i era stracs e trovase difronte, pai implantath, fossai e i murs alth de la fortetha i podeva fai cambià idea e cussì i deva via.I murs i era costruith de lenc, vigneva implantat dele grosse thoncole sul teren  e da una a l’altra par travers vignena metudi altre pai sia pa dentro che par fora, cùan che l’era finit dut tra i doi murs de lenc vigneva trat drento tera e sàss cussì da avè un mur gros ( 40 schei e pì) che al podeva resiste a lance, manere, bacheth e frece. ‘Ntela fortetha de sigùr l’era la botega del favre (pa fa e giustà le armi), ‘na scorta de aga e de viveri, ància se però fin adès no se à ciatàt nient, de pì se podarà savè cùan che i archeologi i se metarà a scavà. Stà fortetha no l’era abitada, la serviva altre che, se rivava ‘na invasion o un ataco de briganti, dut al paese al s’ciampava da le so misere capane e de corsa  la dhent la se rifugiava drento liena, de solito, cùan che dut l’era calmo là restava cualche sentinela de vedèta che , se pensa, la stes in comunicathion ( co focs o speci) co altre sentinele che le podeva esse stade sul col de Guarda, ma là no le stat trovàt sencs de fortethe. Dal Ciastelàt se veith fin dò a Ciastel ma nò verso Davian e parchisto altre che dal col de Guarda  se podeva vede che che sucedèva verso Davian. Col passà dei ani la fortetha le stadabandonada, ància parchè la dhent l’à tacàt a cognosse la cialthìna, al paese nol’era pì fat de capane de paia ( che se le se brusava in doi dis i le tornava a fa) ma ciase de sas e cussì i nostre veci i à pensat bin de fa intor la glesia murs largi e alth  in modo che se i vigneva atacadi i podeva difendese thentha s’ciampà sù ‘ntel Ciastelat. Lasù coi ani al lenc el se à marthit e cussì la roba che la formava stì murs l’è ciaduda, infati se pol vede ància adès, cà e là, dei gruns  de sass cuerti de tera , stì gruns no l’è da confondeli co chei  che i cuerth i murs fati a sec che i è de thento, thentocincuanta ani fà e che i serviva da confin fra un lòc e l’altre o che i serviva pa cuìl de le mede o pa spiatho pal cason. L’è restat ància al fosàl e co un pòc de fantasia se pol imaginà de vede la fortetha o meio al Ciastelàt de Dardaĉ. A Longiarezze ( su le mape l’è scrit cussì ma  nealtre  chel lòc lo clamòn Longiarethe!) invethe, la costruthion del mur de difesa, l’è diversa parchè  se pol vede i murs a sec che se pol fali risalì al miledosènto, e col temp i nostre veci i à costruit sora, pa avè un cuert nà riparase dal sol, dal feit e da la ploia  cùan che i deva lassù a passòn co le fede. La dornada l’è stada interesante, l’è sempre da imparà calcòssa, e ades speròn de avè notithie, al pì prest, e de savè calcòssa de pì a livel archeologico.